Temes històrics destacats

Davant d’una situació administrativa que s’ha tornat incoherent amb el pas del temps i amb la voluntat de tornar a posar sobre la taula els problemes que suposa la negació del dret a decidir de Bellaterra –exposats el 1977 i el 1992– el 22 de juliol del 2015, l’EMD de Bellaterra va convocar per unanimitat una consulta popular per preguntar si Bellaterra havia de convertir-se en un municipi independent.

La consulta Bellaterra Municipi es va celebrar els dies 10, 11, 14 i 15 de setembre del 2015. Aquesta va ser una consulta legal basada en la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana aprovada pel Parlament de Catalunya.

El resultat de la consulta Bellaterra Municipi va ser contundent i no va deixar lloc a dubtes. El 94,04% dels vots van ser favorables a la creació del municipi de Bellaterra, posant sobre la taula que la voluntat popular expressada el 1977 i el 1992 seguia sent un tema no resolt per les administracions.

La consulta va tenir una alta participació –del 53,57%–, similar a l’obtinguda en qualsevol procés electoral i convertint-se en la segona consulta amb més participació de Catalunya. En comparació amb els últims processos participatius catalans d’aquella època, la participació de Bellaterra va superar la que hi va haver per la creació de la comarca del Moianès –el març del 2015– on va ser del 47,38%; i se situava lleugerament per sota de la consulta sobre la creació de la comarca del Lluçanès –celebrada el juliol del 2015– on va ser del 55%.

Mesos després, l’Ajuntament no va acceptar el resultat de la consulta i el 9 de novembre del 2015 els veïns de Bellaterra, amb el suport unànime dels grups polítics de l’EMD i de les entitats del poble, van tallar amb urnes la carretera de Bellaterra, com a acte simbòlic per exigir que es respecti el dret a decidir del poble de Bellaterra.

Aquesta proposta d’annexió a Sant Cugat, impulsada el desembre de 2018 per una comissió ciutadana, és una via administrativa emparada i regulada pel Decret 244/2007, de 6 de novembre. Aquest decret posa de manifest el dret dels veïns a demanar un canvi de municipi si “raons d’ordre geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho fan necessari o aconsellable”. Un requisit indispensable per poder tramitar la proposta era aconseguir el suport de més del 50% dels bellaterrencs empadronats i majors d’edat.

Els veïns de Bellaterra van ser cridats a signar la proposta d’annexió a Sant Cugat entre el febrer i l’abril del 2019. La comissió ciutadana va rebre el suport del 60% de la ciutadania i el juny del mateix any va lliurar les signatures recollides a l’Ajuntament de Cerdanyola per iniciar tramitació. Més tard, l’Ajuntament va decidir no tramitar l’expedient al·legant que el cens utilitzat no va ser el correcte.

Davant d’aquesta decisió, la comissió ciutadana, amb el suport de l’EMD de Bellaterra va presentar un recurs contenciós-administratiu davant els jutjats perquè s’escoltés l’opinió dels bellaterrencs.

La comissió al·legava tres grans motius per defensar l’annexió de l’àmbit de Bellaterra a Sant Cugat: 

1. Desconnexió territorial amb Cerdanyola i connexió amb Sant Cugat
2. Desconnexió social amb Cerdanyola i connexió amb Sant Cugat
3. Desconnexió política